De distanciament i tornada a l'escola

Últimament estem sentint a parlar molt sobre la tornada a l'escola i se'n fan múltiples hipòtesis de com ha de ser. No sabem si serà el mes de juny, juliol o si esperarem fins l'inici del proper curs.

Hem sentit de tot: que serà semipresencial, que s'hauran de desdoblar grups, que caldrà mantenir la distància de seguretat a dins els centres educatius ...

La tornada a l'activitat escolar és un tema complex, és cert que les escoles sempre han estat un focus de contagis i transmissió de virus i, amb l'epidèmia latent de la Covid-19, cal fer-ho amb garanties de seguretat.

Ara bé, l'escola és un lloc d'aprenentatge i de relació, de fet una cosa no es dona sense l'altra. Les persones som éssers biopsicosocials, som cos, som ment-emoció i som relació. Aprenem amb i de l'altre. L'aprenentatge, i no em refereixo únicament al relatiu a continguts curriculars, passa pel vincle, vincle amb l'adult referent i també amb els iguals. La paraula, la mirada i sobretot el contacte amb l'altre és bàsic per poder establir aquests lligams emocionalment segurs per poder acompanyar els infants en el seu dia a dia a l'escola, perquè així és com l'entenc jo, no un lloc en què s'ensenya, sinó un espai on s'acompanya en l'aprenentatge.

Hi ha zones on ja han començat a obrir les escoles i n'hem pogut veure algunes imatges, des del meu punt de vista, colpidores. Taules individuals separades, possibilitat de sortir al pati però respectant la distància de seguretat, per tant, sense contacte, camins marcats a terra per delimitar per on poden passar els infants per evitar creuar-se amb l'altre, etc. ¿És així com hem d'entomar la tornada? Ara que sembla que l'aprenentatge cooperatiu pren força, ¿com podem evolucionar-lo si no podem treballar "de costat"? I pensant en els més petits, després de més de dos mesos a casa, ¿hem de replantejar un nou procés de familiarització i adaptació? Com a mestra especialitzada en l'estapa de 0-3 anys no puc concebre la meva feina sense el cos, perquè així són les primeres relacions que establim els humans quan encara no hi ha la paraula.

Com he dit, cal que treballem per evitar de totes totes la propagació de la Covid-19 però també cal que garantim el 200% el benestar psicològic dels infants i joves i em preocupa com els afectarà emocionalment aquest distanciament. Quan obrim l'escola hem de rebre'ls acollint cada emoció que aflorarà al tornar, sigui més aviat o més tard, i els mestres hem d'estar preparats perquè així sigui. Ho estem?

 

Anna Tobella

mestra educació infantil

 

Etiquetat com: