El temps no es perd

Com podem dir que els infants estan perdent el temps? En realitat l'aprenentatge és inherent a la vida mateixa, les estones d'avorriment, aquelles estones que sembla que no fem res, però en realitat el que no fem és una activitat activa, productiva, això no vol dir que esitguem perdent el temps. Menystenim massa sovint els espais de trobada amb un mateix, les estones de reflexió, tan necessàries per saber quines són les nostres necessitats reals, què és el que volem, què ens fa falta. Continuem immersos en la idea de la producció constant, si no estàs produint estàs perdent el temps, si no estàs fent exercici, si no estàs connectat estàs desaprofitant el temps, però en canvi estar absorbint una allau d'informació innecessària, això -diuen!- no és perdre el temps.

Un cop més observo decepcionat com en aquesta situació excepcional tornem a fallar com a sistema educatiu i com a societat, tornant a posar el focus en una educació de quantitat una altra vegada. I em pregunto: algú s'ha qüestionat què és el que realment necessita l'infant?, com ho està vivint?

Com sempre hi ha pressa. Massa pressa per omplir i omplir les hores dels nens i nenes de treball telemàtic, no fos cas que perdin el temps! Massa pressa també per tornar a obrir l'escola a corre cuita i malament, amb flaire d'espai de concentració més que no pas d'espai d'aprenentatge. I potser hauríem de seguir una de les màximes dels primers auxilis, que en cas d'accident " és millor no fer res que fer-ho malament ".

Lligat a la idea de perdre o no el temps, fa un parell d'anys en una formació ens van passar una conferència on Carol Deweck parlava d'una idea molt potent, l'encara no o  not yet . És molt important la idea de l' encara no. Passa sovint que l'aprenent sembla que perdi el temps, de fet el que passa és que necessita altres experiències per fer un pas endavant o simplement no està encara preparat. Sene anar més lluny la meva pròpia experiència com a alumne i com a persona està molt marcada per l' encara no; durant molt de temps jo també vaig perdre el temps: canviant d'estudis, fent coses que no estaven al guió, que no s'esperaven de mi... però cada un d'aquests passos, cada una d'aquestes estones " perdudes ", com moltes de vosaltres, m'han fet ser el mestre que soc, el pare que soc, la persona que soc. 

Potser mares i pares, educadors i educadores cal que tinguem present que el temps no es perd i que encara no és el moment de tornar a obrir els centres educatius perquè, sincerament, crec que no hi ha les mínimes condicions neceessàries per fer-ho dignament. 

 

Bernat Lleixà

mestre de primària

Etiquetat com: