Els mestres també necessiten descansar

Ja em perdonareu per usar aquest terme: mestres. Per a mi els mestres són els professionals que acompanyen els alumnes en el descobriment del món. Són aquells que motiven, donen eines i estimen l'alumnat. Per tant dient mestres entendreu que avarco molts tipus d'educadors. 

Doncs bé, els mestres són éssers emocionals que necessiten sentir-se valorats pels alumnes, les famílies i l'equip professional amb qui treballen. També necessiten que se'ls reconegui la feina que fan, sentir-se acompanyats, estimats. De la mateixa manera que els nens, els mestres també necessiten que se'ls feliciti. 

La majoria de mestres acostumen a ser vocacionals, i aquí recordo les paraules d'en Jaume Cela que diu que quan als estudiants de magisteri se'ls pregunta per què han escollit la carrera, quasi tots diuen per ajudar. 

Els mestres també han viscut la pandèmia amb les pors, angoixes, incerteses i neguits que se'ls han presentat i tot i així, sempre parlo de la gran majoria, han fet el cor fort per continuar sent mestres. 

Els mestres, de la mateixa manera que accepten els reptes diaris que se'ls presenten el dia a dia a l'aula, han acceptat els reptes que se'ls han presentat el dia a dia al món virtual. Així doncs, els que no en sabien s'han espavilat ja sigui amb tutorials, amb consells, amb ajuda, ... per aprendre a fer servir el Meet o el Zoom per a poder fer videoconferències amb els alumnes i amb els equips docents. I els que ja en sabien s'han tornat experts i imprescindibles. També i amb molt poc temps s'han coordinat amb la resta de professionals dels seus centres per oferir unes propostes educatives on-line a l'alumnat intentant que s'adiguin al màxim a la línia pedagògica del centre. Han creat vídeos i històries per mostrar als seus alumnes que " Tot anirà bé ". I fins i tot, m'atreveixo a dir que han dedicat el mateix o més temps laboral treballant des de casa que a l'escola. 

Potser algun mestre ha patit la mort d'un familiar proper, potser el confinament se l'hi ha fet una muntanya, potser s'ha qüestionat la seva feina, potser ha tingut por ... Però ha estat allà, amb l'esperit de guerrer que el caracteritza i sense parar ni un moment de treballar.

Els mestres també han viscut un trasbals, també han intentat conciliar la vida familiar i laboral, i segur que en alguna videoconferència han hagut de desaparèixer un moment perquè la seva filla estava pintant una paret amb rotuladors o perquè s'acoplava el so del company que també estava fent una videoconferència. 

Els mestres també necessiten descansar. Sentir que s'acaba el curs, escoltar tot el que han viscut i trobar un espai per a plantejar i replantejar el curs que ve, la incertesa del curs que ve. 

 

Alzina Borrell

mestra de primària

Etiquetat com: