Escola confinada

Aquests dies de confinament en què no hem pogut desenvolupar la nostra feina com a docents amb normalitat, ens hem hagut d'adaptar de manera precipitada a una situació nova. Reprogramar les nostres accions i convertir-nos en una mena d'assessors telemàtics, de generadors de tasques virtuals. I una vegada més ha quedat al descobert un sistema educatiu que molt sovint està en el punt de mira i que considero que més que mai genera molts dubtes. Personalment he de dir que m'està costant molt treballar des de casa. Soc especialista d'Educació Física i per mi l'escola és contacte, mirades, gestos, somriures..., també discussions, conflictes, diàleg... De la barreja d'aquestes experiències, sensacions i emocions diàries, se n'obtenen uns aprenentatges que faciliten el creixement del nostre alumnat. Sense tot això i afegint-hi el filtre del plasma, se'm fa difícil creure en la meva feina. I van passant els dies i penso en el que vindrà. Simplificant al màxim: si volem un món millor ens calen millors persones. Per tant, jo apostaria per canviar el menú de l'educació i als nous plats de la carta del currículum, els posaria molta més quantitat d'alguns ingredients, com per exemple:

- Oblidar-nos de presses i pressions. Deixar fluir i respectar més els ritmes i escoltar molt més l'alumnat.

- Contemplar, viure i respectar la natura. Conscienciar realment l'alumnat de la importància que aquesta té.

- Incidir més en les relacions humanes. Tractar-nos bé.

- Potenciar l'esperit crític individual.

- Treballar molt més la gestió de les emocions.

- Valorar molt més la part artísitca i tot allò que no pugui fer cap màquina.

- Generar vincles forts entre escola i famílies. Les famílies han de formar part de l'escola. Hi han de creure.

Potser toca replantejar moltes coses que estem fent com a societat. Estem bé així? Cap on volem anar? Ara és un bon moment per pensar-hi.

 

Guillem Mayoral

Mestre de primària

 

Etiquetat com: