Oda als instituts-escola

Voldria fer un parell de reflexions sobre les escoles institut, sobre aquelles escoles que un cop acabada la primària ofereixen als alumnes la possibilitat de cursar-hi la secundària obligatòria.

De fet res de nou, enllacen amb els instituts-escola republicans de fa ja una vuitantenta llarga d'anys. Amb la implantació de l'ESO el curs 94-95 els escolars de 12 anys van passar a l'institut, que serà obligatori fins als setze anys. Aquest és un dels canvis més importants en el nostre sistema educatiu: vàrem passar d'una educació bàsica obligatòria fins als catorze anys, 8è d'EGB, als centres de primària i uns estudis opcionals, BUP i COU, als actuals ESO i Batxillerat.

Jo he estat testimoni d'aquests canvis i n'he vist els pros i els contres: a favor destacaria, quasi únicament, els beneficis que comporta, sovint, canviar de companys i en molts casos de poble, és la possibilitat de fer nous amics, de començar de nou. En contra, el món d'un institut no estava preparat per a l'arribada d'aquests infants de 12 anys. Sí que amb ells hi van arribar mestres de primària, però la coordinació entre mestres nouvinguts i professors establerts no crec que fos del tot satisfactòria en la majoria d'instituts. I crec que encara avui s'arrossega una mica aquest campi qui pugui - la burocràcia no pot mai suplir l'eficàcia que en resulta d'un projecte sentit i compartit -. Els darrers cursos de primària fixaven uns hàbits del tot necessaris: pautes de comportament, consolidació de la grafia i de l'ortografia, hàbits de treball...

Així doncs benvingudes les escoles-instituts, crec que un bon equip de mestres d'ofici són garantia d'acompanyament en el creixement de les criatures, de ben segur que sortiran a punt per anar cap al batxillerat, els uns; cap a la formació professional, els altres.

Núria Mateu

Professora de secundària jubilada

Etiquetat com: