Substituir les abraçades per paraules boniques

Soc especialista de música. No acostumo a fer grans abraçades als alumnes, només quan sento que ho necessiten. Creo nexes amb ells a partir de les experiències que vivim junts a l'aula, però sempre amb l'ajuda d'un punt de contacte. M'explico.

Quan veus un alumne trist i saps que posar-li la mà a l'espatlla li pot alegrar el dia... quan vas a buscar els més petits que necessiten recolzar el cap a la teva falda o fins i tot hi voldrien seure... quan es barallen per ser els primers de la fila i donar-te la mà durant tot el desplaçament des de l'aula ordinària fins a la de música... quan cauen al pati i necessiten que empatitzis amb el que els ha passat i que els ajudis a aixecar-se... quan fa dies que no et veuen i entres a l'aula i directament t'envesteixen... quan fan mans i mànigues per poder-te tocar els cabells o les arrecades... quan s'ofereixen com a massatgistes... quan s'enfaden i fan tots les possibles rebequeries que saben per cridar l'atenció, fins i tot perquè els continguis... quan de cop esclaten en plors per un tema que potser no té res a veure amb el que està passant en aquell moment a l'aula i necessiten, ara sí, una abraçada gegant.

No cal que citi els mil beneficis científics del contacte, no cal. Segur que tancant els ulls i imaginant-nos una abraçada d'algú que estimem en rebrem la importància que té per nosaltres aquesta persona.

Aquests dies les meves paraules que sovint imagino que es perden en aquesta immensitat, volen ser paraules boniques que, encara que escrites, els arribin en forma de la mà a l'espatlla, d'abraçada, de mans xocades, de seure al seu constat a la rotllana, d'una picada d'ullet...

De ben segur, les paraules boniques no podran substituir les abraçades. Però si entenem que el contacte físic és una peça clau en tota relació sana, ara que aquest contacte queda suprimit, haurem d'usar totes les altres eines que tenim per acompanyar i apropar-nos als infants. Les paraules, el llenguatge verbal, el to, la pronúncia, han de poder omplir-se de sentit per a fer bé la nostra feina i perquè els infants es sentin estimats i no perdin les ganes de descobrir el món.

 

Alzina Borrell

mestra de primària